• El Pla Local d’Inclusió Social (PLIS) és una eina de gestió per ordenar, articular i donar una direcció estratègica a les accions d’inclusió social que es fan a la ciutat, a totes aquelles accions municipals que impulsen l’acompliment dels drets i projectes de vida de tota la ciutadania.

  • Tot plegat ens portarà a definir quin és el model de ciutat inclusiva que volem construir, desplegant unes línies estratègiques, objectius i accions d’atenció a les persones.

  • El Pla local d’inclusió social és també una metodologia de treball que es fonamenta en la participació, el consens i compromís de tots els agents socials.

  • Facilita el seguiment i l’avaluació de les accions inclusives i ens dona la oportunitat d’incorporar criteris d’innovació, treballant des d’un enfocament dinàmic i transversal, proactiu i comunitari, i amb la participació de tots els agents ciutadans.

El Pla d’Acció per a la Inclusió és la concreció i aterratge del PLIS, i s’organitza en tres dimensions, els eixos estratègics, els objectius i les accions.
Aquí trobareu el Pla d’Acció per a la Inclusió 2018-2021 i els Plans d’Acció Anuals.
Per poder implementar el Plis, fer-ne el seguiment i avaluació, elaborem any a any el Pla d’Acció Anual, en el que es recullen els aspectes  rellevants, els eixos estratègics i accions que conformen el Pla d’Acció i la seva avaluació, així com altres aspectes significatius del desplegament del Plis.

Valors d’innovació per a les polítiques d’inclusió

Aquests són els valors d’innovació que orienten el desplegament sencer del Pla local d’inclusió social:

  • Inclusió proactiva: La inclusió proactiva és aquella que sap observar i interpretar la realitat social, i que és capaç d’influir de forma preventiva i proactiva. Es tracta de desplegar polítiques anticipatives orientades a la transformació estratègica de l’entorn i a la capacitació personal de la ciutadania.
  • Enfocament multidimensional i integral: Cal fer un abordatge integral i multidimensional de les situacions de l’exclusió social i les accions públiques d’inclusió, considerant tots els possibles factors que generen vulnerabilitat i exclusió social.
  • Transversalitat i treball en xarxa: Cal contemplar la perspectiva d’inclusió en tots els àmbits i sectors de la política pública, i per això és imprescindible el treball transversal i en xarxa entre els professionals i els agents socials de la ciutat, així com la coordinació multinivell entre les diferents administracions públiques que operen en el territori en l’àmbit de les polítiques d’inclusió social.
  • Participació i consens: Es fomentaran espais de participació per a la ciutadania, el teixit associatiu i els agents socials, de manera que tots ells siguin agents actius de la vida de la ciutat i dels processos i accions inclusives que es portin a terme.
  • Perspectiva comunitària: Cal introduir i potenciar la perspectiva comunitària a fi d’enfortir les polítiques i els programes d’inclusió social que es porten a terme en els barris i la ciutat. L’acció comunitària ha d’enfortir el potencial de les dinàmiques de la comunitat i impulsar projectes que donin una resposta conjunta als problemes socials.
  • Polítiques sensibles a la diversitat: Hem de tenir en compte totes les diversitats i complexitats que composen la nostra ciutat, les diversitats personals, socials i territorials en tots els seus àmbits, per tal d’adaptar els serveis i les accions municipals a les realitats i necessitats reals de la ciutadania.
  • Eficiència, transparència i innovació: Es procurarà l’eficiència a partir de la coordinació i l’optimització dels recursos disponibles, així com l’intercanvi i centralització de la informació i el coneixement i les bones pràctiques, per generar confiança i coresponsabilitat, i es partirà d’una avaluació constant orientada a resultats que permeti dissenyar polítiques a mig i llarg termini.

Una de les tasques més rellevants quan es planifiquem programes públics i es realitzen actuacions és el seguiment i l’avaluació de les accions implementades.

L’avaluació és l’instrument que permet analitzar el seguiment i millora del Pla i donar a conèixer com s’està executant. És el procés que permet la seva revisió i millora, però que també permet crear espais transversals que facilitin intercanviar resultats i accions realitzades al PLIS entre tots els actors que treballen per a la inclusió social al municipi, incorporant així una perspectiva comunitària.
L’avaluació es diferencia del seguiment perquè no és constant, sinó que es duu a terme en un moment determinat i de forma retrospectiva. A més d’aquesta diferència operativa, l’avaluació incorpora resultats (outputs) i entrades (recursos i necessitats) com a objecte d’anàlisi, mentre que el seguiment no ho fa.

Pel que fa al PLIS de Montcada i Reixac proposem realitzar l’avaluació al final de la fase d’implementació, tenint en compte que és un procés intens que demanda recursos i, per tant, no es pot fer amb major periodicitat. Per realitzar l’avaluació s’incorporaran metodologies quantitatives i qualitatives amb indicadors obtinguts amb la col·laboració de l’Observatori d’Inclusió Social. També s’incorporarà la reflexivitat de les persones responsables de les accions a l’hora d’avaluar i determinar de forma critica i sincera com s’han realitzat les accions, el grau d’assoliment, les limitacions i les modificacions necessàries.

A continuació podeu consultar tots els documents relatius a l’avaluació i seguiment del PLIS: